Acer EL1641 Instrukcja Użytkownika Strona 69

  • Pobierz
  • Dodaj do moich podręczników
  • Drukuj
  • Strona
    / 100
  • Spis treści
  • BOOKMARKI
  • Oceniono. / 5. Na podstawie oceny klientów
Przeglądanie stron 68
69
L’ESPASA I LA PLOMA
Les Mémoires, de Roger de Rabutin, comte de Bussy
No ens movem de l’apassionant segle XVII, i dins dels cronistes i dietaristes, també hi
trobem els memorialistes, en general no tan fiables, però sempre interessants. El Segle
d’Or francès està atepeït de notables plomes, alguna de les quals ja hem tingut ocasió
d’exposar en aquesta mateixa secció. Però n’hi ha més que s’hagin referit, ni que fos, de
passada, a la guerra de Catalunya, i avui pensem concretament en el comte de B
USSY
,
R
OGER DE
R
ABUTIN
, que va participar en algunes de les campanyes dels darrers anys de
la guerra de Separació, una època que fins fa molt poc no ha merescut l’atenció dels
historiadors tant com l’han rebut en canvi els primers anys de la contesa. Les memoires de
messire Roger de Rabutin, comte de Bussy, Lieutenant General des Armées du Roi, et Mestre de
Camp General de la Cavalerie légère…., exposen, a tall de crònica, el desenvolupament de
les campanyes de 1647 i de 1654, en una setantena de pàgines del I volum, i aquesta part
és la que a nosaltres, com a estudiosos de la Història Militar ens interessa més.
R
OGER DE
R
ABUTIN
, nasqué el 13 d’abril de 1618 a Épiry (França), essent el tercer fill del
governador general de Nivernais, de qui acabà esdevenint successor en el comtat de
Bussy. Estudià als Jesuites d’Autun i després a Clermont. Amb 16 anys enta l’exèrcit,
participant en manta campanyes militars i succeint el pare en el càrrec de mestre de
camp. Destacà en les seves dues grans passions, la milícia i les dones, però en aquesta
segona hi trobà la ruïna més d’un cop. Entre 1634 i 1639 va prendre part als setges de La
Mothe-en-Bassigny (Lorena), Dôle, Corbie, Castelet i Cateau, i a les preses de Meyons,
Neuchatel i Landrecy; a la dècada dels anys 40, estigué als setges d’Arras, Baupaume,
Hellbrown, Dunquerke i Ypres, i a la batalla de Sedán. El 1646 fou nomenat membre del
Consell d’Estat.
En els afers passionals, no va tenir tanta sort. El 1641 Richelieu el u tancar a la Bastilla
per haver abandonat la seva destinació castrense per un afer de faldes. El 1643 casà amb
la cosina Gabrielle de Toulongeon, que morí tres anys més tard. Llavors protagonitzà el
tèrbol afer del segrest de madama Miramion, una vídua rica, impàs que hagué de
superar mera un considerable desemborsament de diner; més tard es tornà a casar
amb Louise de Rouville. Abans de 1650 ja havia desafiat o estat desafiat en tres duels. La
segona meitat de segle se li donà pitjor. Quan esclatà la Fronda s’uní a Condè, però
posteriorment canvià al bàndol reial. El 1653 se li va permetre comprar la comissió de
mestre de camp, i pasa les ordres del vescomte Turènne a Flandes, on serví durant
diverses campanyes. Es distingí a la batalla de les Dunes (1658) i en altres fites militars,
però el seu caràcter discol, busca-raons i vanitós i el mal costum de difamar tothom a
través d’obretes de caràcter frívol, el van enemistar amb tot l’exèrcit i amb la Cort. El
1659 es va veure embolicat amb un escàndol de dimensions colossals en participar en
una orgia prop de Paris, en plena Setmana Santa. Desterrat a les possessions llurs de la
Borgonya, encara la va fer més grossa, tot escrivint la seva Histoire des amoureuse des
Gaules (1660). Havia de ser una obreta de distracció per a la seva amant, madame de
Przeglądanie stron 68
1 2 ... 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 ... 99 100

Komentarze do niniejszej Instrukcji

Brak uwag