Acer EL1641 Instrukcja Użytkownika Strona 67

  • Pobierz
  • Dodaj do moich podręczników
  • Drukuj
  • Strona
    / 100
  • Spis treści
  • BOOKMARKI
  • Oceniono. / 5. Na podstawie oceny klientów
Przeglądanie stron 66
67
Zúñiga amb els més importants
personatges del seu temps, com
Felip II de Castella, Diego de
Zúñiga, el cardenal Granvela o el
comte de Monteagudo.
A banda de referències puntuals en
les expedicions del nord d’Àfrica en
les quals, a l’igual que a Lepant, hi
van participar els catalans, el tema
estrella dels documents transcrits
pertanyents al segle XVII fou la
guerra de Catalunya, de Separació o
dels Segadors. A més de la part
corresponent a la crònica de M
ATÍAS
DE
N
OVOA
a la que abans feiem
referència, els volums XCV, XCVI i
XCVII són corpus documentals de
missives que Felip IV de Castellla
enviava als virreis i generals d’Aragó
o Catalunya, sobre temes
directament relacionats amb la
guerra. La cronologia és quasi
exclusivament de 1647. És probable
que aquest fet tingui a veure amb les
converses de pau de Münster i pot
ser per alguna raó aquesta col·lecció
de missives es va conservar a part
fins a parar a la Biblioteca Nacional
d’Espanya. Ho diem perquè els
volums LXXXII i LXXXIII contenen
bona part de la correspondència del
monarca amb el seu enviat, Gaspar
de Bracamonte, comte de
Peñaranda. També en aquests
volums s’hi troben notícies
ocasionals sobre Catalunya, els
catalans o els seus enviats.
El volum LXXXIV conté l’informe que
Peñaranda elevà al rei sobre l’estat
de la monarquia l’any 1650. És força
interessant per repassar el punt de
vista hispànic sobre el contenciós que
dirimia al nostre país amb Lluís XIV.
Aquest informe conté una relació
bastant detallada de les operacions
militars dutes a terme a Catalunya
des de 1648, o sigui, l’aixecament de
la Ribera d’Ebre, l’entrada del
marquès de Mortara, i els setges de
Flix, Miravet i Tortosa.
La Codoin cat
Paral·lelament a la Codoin, sorgí per
part dels arxivers catalans de la saga
dels Bofarull (Pròsper de Bofarull
Mascaró i el seu fill i successor en el
càrrec de director de l’ACA, Manuel
de Bofarull de Sartorio), la iniciativa
de publicar una col·lecció de
transcripcions similar, però extrets
exclusivament de l’Arxiu Reial de
Barcelona. Van ser, en aquest cas,
els documents més destacats dins de
la historiografia catalana. La
iniciativa rebé el suport de la Real
Academia de la Historia, i el 1846 el
Govern espanyol consignà una
dotació anyal de 1.000.- pta (sobre el
pressupost de la Universitat de
Barcelona) per finançar-la.
Entre 1847 i 1876 la
Colección de
Documentos Inéditos del Archivo
General de la Corona de Aragón
va
publicar un total de 40 volums (17
Pròsper de Bofarull, fins el 1859, i la
resta el seu fill Manuel), però cal fer
esment d’una voluntat decidida, per
part dels successius directors del
centre arxivístic, de reemprendre-la,
que amb avenços i retrocessos va
evolucionar a batzegades. El 1910
Francesc d’Assis de Bofarull y
Sans, nét de Pròsper, publicà el
quarantaunè volum, que no va tenir
continuitat. Ja en una segona etapa,
Ernest Martínez Ferrando publicà
la primera part de l’índex cronològic
en el XLII (1958). Peno seria fins a
l’arribada de Frederic Udina
Martorell que es podria veure una
repressa amb cara i ulls, doncs
ininterrompudament durant 11 anys
(entre 1971-1982) publicà diversos
volums fins al L.
Przeglądanie stron 66
1 2 ... 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 ... 99 100

Komentarze do niniejszej Instrukcji

Brak uwag