Acer EL1641 Instrukcja Użytkownika Strona 28

  • Pobierz
  • Dodaj do moich podręczników
  • Drukuj
  • Strona
    / 100
  • Spis treści
  • BOOKMARKI
  • Oceniono. / 5. Na podstawie oceny klientów
Przeglądanie stron 27
28
exigències generades per l’escalada d’armament i el poder que anava assolint l’aviació en
el conjunt de la contesa. Dissortadament per als republicans, aquesta escalada
d’armament mai no pogué igualar o superar l’aportada per alemanyes i italianes
favorables als colpistes. En definitiva, aquesta segona xarxa de camps responia a les
exigències tecnològiques dels nous avions, el seu nombre i també a l’estratègia i el
caràcter defensiu desenvolupats per l’aviació republicana.
Tot plegat va suposar que des de juliol de 1936 i fins les acaballes de la guerra l’esforç i
els mitjans emprats fossin nombrosos. En la planificiació, habilitació i construcció
d’aeròdroms a les vuit regions aèries del territori republicà hi intervingué personal
enginyer, militar i civil, topògrafs i tècnics de la Secció d’Infraestructures i de la
Prefectura d’Obres de l’aviació republicana, mobilitzant una quantitat important de
d’obra civil captada prop de les poblacions on es trobava el futur aeròdrom. Les
autoritats de l’aviació resolgueren amb escreix el difícil problema que presentava la
irregular geografia del territori, així com les dificultats generades per la creació de nous
camps i l’habilitació i ampliació d’altres terrenys adaptats a usos militars. La construcció
es va dur a terme durant tota la guerra sense interrupció.
Un personatge cabdal en la construcció d’aeròdroms
Gràcies a l’experiència en l’àmbit de l’enginyeria militar aplicada a la millora i
condicionament de camps d’aviació anteriors a la guerra, podem parlar d’un cap militar
que esdevingué cabdal en l’organització de l’aviació a Catalunya en els inicis de la
guerra: Miguel Ramírez de Cartagena y Marcaida. Aquest comandament que seria la mà
dreta del conseller de Defensa Sandino, era fill d’un comandant militar d’artilleria. Havia
nascut el 1892 a Ceuta i ingressà a l’Acadèmia d’Enginyers de Guadalajara el setembre de
1909. A més d’enginyer militar era pilot des de 1916. Havia participat a la guerra
d’Àfrica, i el 1936 sortí al carrer el 19 de juliol per aturar paranys a les cantonades de
l’eixample barceloní a les forces revoltades de la caserna del Bruch de Barcelona, amb un
destacament de soldats d’aviació. Tamparticipà activament com a vocal i tècnic de la
Comissió de la Indústria de Guerra de la Generalitat. De fet, la seva implicació en els
afers de la guerra resulta impressionant. El 20 de juliol per ordres del general Aranguren
es féu càrrec de la caserna de Lepanto i del batalló de sapadors minadors núm.4, que
llicencià aquell mateix dia. Al marge de ser vocal de la Comissió de la Indústria de
Guerra de la Generalitat, organitzà una efímera escola de vol de la CNT i també seria un
dels dissenyadors de la fortificació costera catalana i de la línia defensiva del Cinca
[15].
Com a responsable dels aeròdroms, dels quals ja se n’havia encarregat el 1925, ho fou a
més dels Servicios de Instrucción y Material, del 1931 al juliol de 1936. Abans de la guerra
havia dut a terme obres de millora a l’aeròdrom de Tablada a Sevilla, afectat a la
Comandancia Exenta de Ingenieros Aeronáuticos, amb el càrrec d’enginyer director.
També realitzà els projectes per establir l’Esquadra 3 de l’aeròdrom del Prat, de desviació
del Riu Sec al camp de Puig de Sabadell, o el pressupost d’instal·lació del camp de vol de
Lleida. Després del frustrat cop d’Estat ocuparia el càrrec de director de les Obres dels
camps del Prat i de Sabadell. Al marge de la millora i ampliació de les bases aèries
existents, Ramírez de Cartagena havia estat també abans de la guerra la màxima
autoritat en la localització, creació i preparació d’aeròdroms de socors de la regió aèria,
Przeglądanie stron 27
1 2 ... 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 ... 99 100

Komentarze do niniejszej Instrukcji

Brak uwag